Projecte cooperatiu?

En aquesta publicació us vull comentar com hem acabat el projecte de medi a la meva aula. Per això, recordaré primer les diferències entre una gestió centralitzada de l’ensenyament i una estructura cooperativa:

Gestió centralitzada (Ensenyament centrat en el professor)	Estructura Cooperativa  (Aprenentatge a partir del treball cooperatiu)
•  La major part de la feina se centra en activitats dirigides a tot el grup (explicacions, exemplificacions, ...) i en el treball individual (lectures, exercicis, ...).	•  El treball s'estructura en grups reduïts ( 3 a 5 alumnes) que, amb diferent grau d'autonomia, s'organitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen.
•  El treball en grup és esporàdic i acostuma a ser de curta durada, normalment per aplicar aprenentatges anteriors.	•  Es treballa en el context de grup. Les explicacions generals són puntuals, la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.
•  L'aprenentatge d'un individu és independent del de la resta d'alumnes, el dispositiu pedagògic s'orienta cap a l'aprenentatge individual	•  En una primera fase, segons l'organització de la feina, s'alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la que es promou la interacció i l'aprenentatge a partir dels companys del grup.
•  La classe és fonamentalment magistral, se centra en l'activitat del professor que administra i controla contingut, tasques, espai i temps.	•  La classe depèn de l'activitat dels grups cooperatius, que poden arribar a prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada de la feina.

Una vegada vist això, me n’he adonat que a la meva aula realment no s’ha realitzat una tasca cooperativa per dur a terme el nostre projecte, que és com realment hauria de ser. Com ja vaig explicar en una altra publicació, el projecte es sobre els animals. Des del meu punt de vista, hi ha hagut una gestió de la feina en grups molt millorable. S’exigia als infants que fessin feina cooperativament sense que ningú els hagi ensenyat abans a fer feina d’aquesta manera. Com he dit a la publicació anterior, la dinàmica de classe normalment és tancada, basada únicament amb el llibre, i més ara a final de curs, que gairebé l’únic objectiu que es veu dia a dia és acabar els llibres. Per això, la feina grupal es deixa molt de banda. Per això, els alumnes estan acostumats a fer feina al seu ritme, com més aviat millor, sense que ningú els faci el contrari o aporti més idees. S’ha vist molt clarament que hi ha hagut conflictes per aquest aspecte, perquè tothom volia posar lo seu perquè “és lo millor perquè es lo meu”. Ha estat molt difícil fer-los entendre que aquesta no és la millor visió, sinó que tots podem aportar coses noves que abans no coneixíem. 

Ara ja hem acabat el projecte, però aquests valors dels que estic parlant no estan, ni molt manco, inculcats als infants. A més, per fer els grups de feina no s’ha mirat gens que estiguessin equilibrats en quant a caràcter dels alumnes, per això ens he trobat amb grups que no feien gens de feina perquè no hi havia ningú que estires a la resta, o amb grups que tot eren conflictes perquè ningú cedia davant les aportacions dels companys.

Per tot això he vist la necessitat de fer feina per la cohesió del grup, perquè sinó és molt difícil que les feines en grup funcionin. De fet, he pogut veure que l’infant que presenta NESE no ha fet gairebé res durant tot el procés del projecte, només feia feina quan una de nosaltres anàvem a dir al grup i a ell mateix que havien de fer feina tots, i què era lo que havia de fer cada un. Quan acabava la seva tasca, ja no feia res més.

Des del meu punt de vista, s’hagués pogut treure molt més suc d’aquest projecte. Tal vegada no s’haguessin treballat tants de continguts curriculars, però si continguts actitudinals que són tan o més importants com els altres.

He llegit un text per internet que reflexa bé el tema de la importància dels continguts extracurriculars front als curriculars, encara que a les escoles sovint aquest aspecte no es té gens en compte:

CARTA D’UN ALUMNE AL SEU MESTRE:

“Ensenya’m COM aprendre i no només QUÈ he d’aprendre; a PENSAR i no només QUÈ he de pensar, així desenvoluparé a meva intel·ligència i no només la meva memòria. Senyala les meves qualitats i reconeix les meves habilitats. La confiança que així desenvolup m’anima a esforçar-me i me fa sentir valuós i adequat. Ten en compte el meu progrés, no només el resultat final. Anota allò que faig bé, no només el que està malament. Així me sent motivat a seguir millorant [...]”.