Relació Mestre-Alumne

M’agradaria fer una reflexió sobre quin ha de ser el nostre rol com a futurs docents. Crec que ja és hora de deixar de banda les relacions “fredes” amb els alumnes, ja sigui a nivell personal com a nivell d’aula. Pens que a la majoria d’escoles als alumnes se’ls tracta amb afecte i estima. Però a nivell purament docent, encara hi ha molts mestres que tenen la visió que ELLS són els únics que poden ensenyar qualque cosa dins aquella aula. Per desgràcia, crec que la majoria pensa així... L’altre dia a la meva aula hi va haver una situació que em va incomodar una mica, perquè la meva tutora va decidir utilitzar aquesta frase: “voltros no sou aquí per dir-me què he de fer o com ho he de fer, sou aquí per aprendre lo que JO vos dic i punt”. Crec que realment no pensa això que va dir, perquè encara que majoritàriament les classes siguin unidireccionals, també fa participar als infants, i els deixa que contin coses relacionades amb allò que estudiam, i veiem què podem aprendre d’allò que ens conten els nostres companys. Però realment em va fer pensar en la quantitat de gent que hi deu haver que realment fa servir aquestes frases perquè realment la seva pràctica docent es basa simplement en això, en el jo t’ensenyo, tu calles. Hem de difondre el missatge que nosaltres creiem que millorarà l’educació dels nostres infants, tan a nivell acadèmic com personal i social. Què en penseu? Creieu que aquest tipus de pràctica unidireccional fomenta una educació inclusiva?

Vos deix un vídeo que reflexa això que us estic comentant.